Marcos 4
Nueva Biblia de las Américas
Parábola del sembrador
4 (A)Comenzó Jesús a enseñar de nuevo junto al mar; y se llegó[a] a Él una multitud tan grande(B) que tuvo que subirse a una barca(C) que estaba en el mar, y se sentó; y toda la multitud estaba en tierra a la orilla del mar. 2 Les enseñaba muchas cosas en parábolas(D), y les decía en Su enseñanza:
3 «Escuchen: El sembrador salió a sembrar; 4 y al sembrar, una parte de la semilla cayó junto al camino, y vinieron las aves y se la comieron. 5 Otra parte cayó en un pedregal donde no tenía mucha tierra; y enseguida brotó por no tener profundidad de tierra. 6 Pero cuando salió el sol, se quemó, y por no tener raíz, se secó. 7 Otra parte cayó entre espinos, y los espinos crecieron y la ahogaron, y no dio fruto. 8 Y otras semillas cayeron en buena tierra, y creciendo y desarrollándose, dieron fruto, y produjeron unas a treinta, otras a sesenta y otras a ciento por uno». 9 Y añadió: «El que tiene oídos para oír, que oiga(E)».
Explicación de la parábola
10 Cuando Jesús se quedó solo, Sus seguidores[b] junto con los doce le preguntaban sobre las parábolas. 11 «A ustedes les ha sido dado el misterio del reino de Dios», les decía, «pero los que están afuera(F)reciben todo en parábolas(G); 12 para que viendo, vean pero no perciban, y oyendo, oigan pero no entiendan, no sea que se conviertan y sean perdonados(H)».
13 (I)También les dijo*: «¿No entienden esta parábola? ¿Cómo, pues, comprenderán todas las otras parábolas? 14 El sembrador siembra la palabra. 15 Estos que están junto al camino donde se siembra la palabra, son aquellos que en cuanto la oyen, al instante viene Satanás(J)y se lleva la palabra que se ha sembrado en ellos. 16 Y de igual manera, estos en que se sembró la semilla en pedregales son los que al oír la palabra enseguida la reciben con gozo; 17 pero no tienen raíz profunda en sí mismos, sino que solo son temporales. Entonces, cuando viene la aflicción o la persecución por causa de la palabra, enseguida se apartan de ella[c]. 18 Otros son aquellos en los que se sembró la semilla entre los espinos; estos son los que han oído la palabra, 19 pero las preocupaciones del mundo[d], y el engaño de las riquezas, y los deseos de las demás cosas entran y ahogan la palabra, y se vuelve estéril(K). 20 Y otros son aquellos en que se sembró la semilla en tierra buena; los cuales oyen la palabra, la aceptan y dan fruto, unos a treinta, otros a sesenta y otros a ciento por uno(L)».
21 También Jesús les decía: «¿Acaso se trae una lámpara para ponerla debajo de una vasija o debajo de la cama? ¿No es para ponerla en el candelero(M)? 22 Porque nada hay oculto, si no es para que sea manifestado; ni nada ha estado en secreto, sino para que salga a la luz(N). 23 Si alguno tiene oídos para oír, que oiga(O)».
24 Además les decía: «Cuídense de lo que oigan. Con la medida con que ustedes midan, se les medirá(P), y aun más se les dará. 25 Porque al que tiene, se le dará más, pero al que no tiene, aun lo que tiene se le quitará(Q)».
Parábola del crecimiento de la semilla
26 Jesús decía también: «El reino de Dios es como un hombre que echa semilla en la tierra(R), 27 y se acuesta[e]de noche y se levanta de día, y la semilla brota y crece; cómo, él no lo sabe. 28 La tierra produce fruto por sí misma; primero la hoja, luego la espiga, y después el grano maduro[f]en la espiga. 29 Y cuando el fruto lo permite, él enseguida mete[g]la hoz(S), porque ha llegado el tiempo de la siega».
Parábola del grano de mostaza
30 (T)También Jesús decía: «¿A qué compararemos el reino de Dios(U), o con qué parábola lo describiremos? 31 Es como un grano de mostaza, el cual, cuando se siembra en la tierra, aunque es más pequeño que todas las semillas que hay en la tierra, 32 sin embargo, después de sembrado, crece y llega a ser más grande que todas las hortalizas y echa grandes ramas, tanto que las aves del cielo pueden anidar bajo su sombra(V)».
33 Con muchas parábolas como estas Jesús les hablaba la palabra, según podían oírla; 34 y sin parábolas[h](W) no les hablaba, pero lo explicaba(X) todo en privado a Sus propios discípulos.
Jesús calma la tempestad
35 (Y)Ese mismo día, caída ya la tarde, Jesús les dijo*: «Pasemos al otro lado». 36 Despidiendo[i] a la multitud, lo llevaron* con ellos en la barca(Z), como estaba; y había otras barcas con Él. 37 Pero se levantó* una violenta tempestad[j], y las olas se lanzaban sobre la barca de tal manera que ya la barca se llenaba de agua. 38 Jesús estaba en la popa, durmiendo sobre una almohadilla; entonces lo despertaron* y le dijeron*: «Maestro, ¿no te importa que perezcamos?».
39 Jesús se levantó, reprendió al viento y dijo al mar: «¡Cálmate[k], sosiégate[l]!». Y el viento cesó, y sobrevino una gran calma(AA). 40 Entonces les dijo: «¿Por qué están atemorizados? ¿Cómo no tienen fe(AB)?».
41 Y se llenaron de gran temor, y se decían unos a otros: «¿Quién, pues, es Este que aun el viento y el mar le obedecen?».
SAN MARCOS 4
Mam de Todos Santos Chuchumatán
Jun techel tiˈj jun awal
4 Te juntl maj, bix akˈ Jesús xnakˈtzal xjal ttziiˈ tnijabel aˈ juntl maj. Tjawxse chmet xjal, bix e cuˈx Jesús tuj jun choc tibaj aˈ, bix e cub kexin tuj choc, nchi cyaj bajtltzen xjal ttziiˈ aˈ. 2 Entonces bixse akˈ Jesús xnakˈtzal xjal, tuya jun tumel tiˈ awal. Tujtzen t‑xnakˈatz Jesús e xaˈ tkbaˈn cyjulu:
3 ―Cyabintz ja lu: At junxin awal ex te awal triwa. 4 Takˈ tzunxin awal, at cab iyaj e cub tz̈itj tuj be. Bix e pontl ke chˈit njaw cywaaˈntljil. 5 Cabtl twitz iyaj e cyaj tzˈak twitz pcˈat txˈotxˈ. Bix e jatz pokˈch te iyaj, cuma yaaˈn nim t‑xeeˈ txˈotxˈ. 6 Tuˈntzen tcykal kˈij, bix oc wochˈpaj, tejxe ttzkij, cuma yaaˈn nim tlocˈ otk txiˈ tuj txˈotxˈ. 7 At cabtl twitz iyaj e cyaj tzˈak tuj tikˈch chˈiˈxel. Pero nuk e jaw ẍqˈuililin tjakˈ chˈiˈx, tejxe tetz cyim. Mintiiˈ twitz e takˈ. 8 Pero at cabtl twitz iyaj e cyaj tzˈak tuj tbanel txˈotxˈ, bix e jaw tz̈ˈiy, bix e takˈ nim twitz. At juun tken e takˈ winaklajaj twitz. At cabtl e takˈ oxcˈal twitz. Bix at cabtl tken e takˈ jun mutxˈ tuya winkˈan twitz, bix ma syent―tz̈i Jesús cye xjal.
9 Bix e xiˈ tkbaˈn Jesús:
―Cyjkom cyẍquina. Katzen cyaja tzˈel cyniˈya tiˈj yol lu, cyxiˈmaxsen tiˈj―tz̈i Jesús.
10 Tcyajtzen Jesús tjunal cyuya t‑xnakˈatz bix cabtl xjal, bix e xiˈ cykanen te Jesús ti elpenina jyol otk tkba Jesús. 11 Bix aj ttzakˈbeˈn Jesús:
―Mintiiˈ tumel cyuya xjal ti tten tjawlel ttz̈ˈis̈en Dios tcawbil. Yaltzen cyey, ejeeˈy nxnakˈatz, matzen txiˈ tkˈoˈn Dios cyey tuˈn tel cyniˈya tiˈj ti tten bix ti ctemela tcawbil Dios twitz txˈotxˈ. Yaltzen cyej xjal min tzˈoc cybiˈn nyol, nchi oc nxnakˈtzaˈnwe, pero yaaˈnxix tuj jiquen yol. 12 Nchin xnakˈtzantzenwe juˈwa tuˈntzen tchicˈajax ti elpenina jtyol kiyˈjil Isaías tej t‑xiˈ tkbaˈnxin cyjulu: “Cuma amale n‑oquet cycyeˈyen, pero minteyˈ n‑akˈ cywitz tiˈj. Bix seya n‑oc cybiˈn, pero minteyˈ n‑el cyniyˈ tiˈj. Nuket el cyniyˈ tiˈj, otle chi meltzˈaj tuya Dios bix otle najset cyil,” tz̈i Isaías.
13 Yajtzen cykanbila tiˈj weya nyol, ¡jayaxittzen min tzˈel cyniˈya tiˈj! Kane min tzˈel cyniˈya tiˈj ja lu, jeyˈ, ¿tine cyseˈy tuˈn tel cyniˈya tiˈj cabtl cyiw tpocbal tzul?
14 Konkbaˈxne cyey ti elpenina jyola. Jxjal awal jatzen xjalj nkban tyol Dios. 15 Ja tzunj iyaj cwel tzˈak tuj be, ja tzunja tisej nbajte tyol Dios tuj cyanem jun wik xjalja. Ejeeˈtzen xjalja n‑oc e binte tyol Dios, bix n‑el tiiˈntl naj biman tuj cycˈuˈj. 16 Ja tzun kej awal cjawel itzˈj tuj pcˈat txˈotxˈ, jatzen juntl wik xjalja. Ejeeˈtzen xjalja n‑oc e binte tyol Dios, bix n‑oc juch cycˈuˈj tiˈj. 17 Pero yaaˈn cyiw cycˈuˈj, tisen yaaˈn nim tlocˈ iyaj tuj txˈotxˈ. Juˈ tzunj min cypa. Ka ti ilel ma tzaj cyiˈj tuˈn tyol Dios, ya mintltzen tzˈoc juch tyol Dios tiˈ cyanem xjal. 18 Ja tzunj txˈotxˈ nim chˈiˈx twitz, jatzen juntl wik xjalja. N‑oc e binte tyol Dios, 19 pero nuk juˈ naj cycˈuˈj tiˈj ti jilel at twitz txˈotxˈ. Ja tzunj nuk juˈ toc cyanem tiˈj ti qˈuelexa cykˈij, kˈakˈ cycˈuˈj tiˈ kˈinemal, bix n‑oc takˈ twitz txˈotxˈ cye, ejeeˈ tzunja kˈeˈlecx tibaj tyol Diosa. Ya mintzenteyˈ n‑oc juchtl cycˈuˈj xjal tiˈ tyol Dios. 20 Ja tzunj iyaj e cub tzˈak tuj tbanel txˈotxˈ, ja tzunja tisen kej xjal n‑oc cybiˈn tyol Dios, tzin cyiikˈ tyolxin, biˈx n‑oc ten tiˈ cyanem. Ejeeˈtzen xjalja tisenj awal tzin tkˈoˈn nim twitz, tisenj tspigayil triwa attzen tkˈoˈn winaklajaj twitz, at te oxcˈal twitz, bix at te syent twitz―tz̈i Jesús cye t‑xnakˈatz.
Mintiiˈ jun tuj ewjel mint jaw chicˈajax
21 Bix akˈ Jesús xnakˈtzal xjal tuj ewjel yol juntl maj:
―¿Jacˈapatzen tzaj tiiˈn jun xjal jun cantil tuˈn tocx ewet tjakˈ jun alma bix ma tjakˈ wetbil? ¡Min! Sino cˈoquex kˈit ja cantila tunwen tuˈn tcub ten txakel tujxix chicˈaj. Oj mintknaˈx tocx cantil tunwen, min chicˈaj tikˈch jilel tuj klolj. Pero ya oj tocpan cantil, cykilcaj min chicˈajax tuj klolj, ya chicˈajtltzen tuj tken cantil. 22 Jaxse juˈx weya. Jatzen cantilj weya jaxxix yol kˈiˈn wuˈna. Ja nyola jaxxix yaaˈn tuˈn tcub ewet cyuˈna, sino tuˈn tkˈumj. 23 Al at tẍquin tiˈ twiˈ, cybimcˈatzen―tz̈i Jesús.
24 Bix e xiˈ tkbaˈn Jesús juntl yol cye t‑xnakˈatz bix cye cabtl xjal:
―Cykˈoˈnc cycˈuˈja tiˈj cˈoquel cybiˈna, cuma laˈ jniyˈ chˈin cyanema tiˈ tyol Dios, ka nim, jax tzul tkˈoˈn Dios nim tkenal tyol cyuyey. Ka yaaˈn nim cycˈuˈja tiˈ tyol Dios, jax yaaˈn nim tkenal tyolxin ctzaal cyuyey. 25 Bix xsunkej n‑ocxix cycˈuˈj tiˈ tyol Dios, tzul tkˈoˈn Dios mas ttxolen tyol cyuya. Pero tzunkej min kˈakˈxix cycˈuˈj tiˈ tyol Dios, hasta qˈuelel baj tuj cycˈuˈj alcyej chˈin otk bint cyuˈn―tz̈i Jesús.
Jun techel tuˈn ttz̈ˈiy iyaj
26 Bix e xiˈ tkbaˈn Jesús juntl wik yol cye xjal:
―Jte Dios tcawbil juˈcˈa tisen iyaj, 27 tisen oj ncuˈx awet twitz iyaj tuj txˈotxˈ tuˈn jun xjal. Tiẍtetltzen te xjal baj te tiiˈj, kale nwutan bix kale iˈtz, pero te iyaj, ntz̈ˈiyte tjunal tuˈnx tipemal. Ntz̈ˈiyte te kˈijl bix te koniyan. Mintiiˈ te xjal tumel tuya ti tten ntz̈ˈiy awal. 28 Nejl njatz itzˈj tuj txˈotxˈ, bix njaw tz̈ˈiy tken, bix mancˈbiltzen n‑akˈ twitz. 29 Yal ojtzen ntzkij, bixsen ntzyet tchmoj, cuma otk pon tumel tuˈn tjtxˈet. Tisex ttenj iyaj njaw tz̈ˈiy tjunalx, ojxe tzin tkˈoˈn twitz, juˈxse ttenj tcawbil Dios njaw tz̈ˈiy tjunalx―tz̈i Jesús.
Jun techel tiˈj iyaj te mostaza
30 Bix at juntl tyol Jesús:
―¿Titzen tten oj tel niyˈ tiˈj ti tten tcawbil Dios, bix ti tten oj ttz̈ˈiy? 31 Juˈcˈa tisen twitz jun wik itzaaj mostaza. Ja tzunj twitz mostaza jatzen jun iyaj mas xmutzˈ twitz cykilca twitz tiyˈjil itzaaj ncuˈx cyawaˈn xjal. 32 Pero junxse maj ncuˈx awet, njaw tz̈ˈiy ojxe niyˈ tibaj t‑xaak. Maˈ nimxse, bix at maj nchi ocx najan chˈit tjakˈ tlequemal―tz̈i Jesús te techlal ka nejl nuk cab xjal toclel tjakˈ tcawbil Dios, yal mas yaj, mas nim xjal cˈoquel.
Tej tkbante Jesús alcye cyajbelel ke techel
33 Juˈtzen tten t‑xnakˈtzan Jesús tuya tyol yaaˈn tzinenxix, laˈ jniyˈ chˈinxja yol el cyniyˈ xjal tiˈj. 34 Min e t‑xnakˈtzaxin ke xjal tujxix tzinen, sino tuj ewjel chˈin tyolxin. Pero yaltzen cye t‑xnakˈatzxin, e xiˈtzen tkbaˈnxin tej ya cyjunaltlxin ti tten juun yol min otk tzˈel cyniyˈ tiˈj.
Tej tweˈ cykˈiˈk tuˈn Jesús
35 Tejtzen takˈ cwel klolj texj kˈij, bix e xiˈ tkbaˈn Jesús cye t‑xnakˈatz:
―Ko iyˈx juntl jlajxe tnijabel aˈ―tz̈i Jesús.
36 Bix e cyaj cycyeˈyenxin xjal ttziiˈ aˈ, bix iyˈxkexin tuj choc jaaˈ tcuˈxa Jesús. Bix oc lpe juntl wik xjal cyiˈjxin tuj juntl wik choc. 37 Pero lwewa e cub pokˈch naj jun jbal bix cykˈiˈk cyibajxin. Nimxse oc punntzˈaj aˈ tuˈn cykˈiˈk tiˈ choc. Bix ocx noj aˈ tuj choc, tejxe takˈ xeˈl tjakˈ aˈ. 38 Pero yaltzen te Jesús, otk tzul twatlxin nka ttziiˈ tẍyoˈp choc. Bix ocx cycˈasen t‑xnakˈatzxin jaxin. Tz̈i tzunkexin cyjulu:
―¡Taat! ¿minmatiiˈ toclena kiˈj oj kxiˈ baj tjakˈ aˈ?―tz̈ikexin te Jesús.
39 Bix e jaw weˈ Jesús, bix e xiˈ tkbaˈnxin te cykˈiˈk bix te tnijabel aˈ:
―¡Cˈol! ¡Weˈ!―tz̈i Jesús.
Nweˈtlte cykˈiˈk. Tzinexse e cyjaˈ. 40 Tejtzen tweˈ cykˈiˈk, bix e xiˈ tkbaˈn Jesús cye t‑xnakˈatz:
―¿Tikentzen cutzen ttz̈i cyiˈja? ¿Minaˈxpatzen toc ke cycˈuˈja ka baˈn cycleta tuˈn Dios?―tz̈i Jesús cyexin.
41 Pero otkxsen cub kojl ttz̈i cyiˈjxin, bix akˈkexin kanlecte tiyˈ cyeylexxin:
―¿Altzen loj junxin xjal lu? Maj ma tbi aˈ bix cykˈiˈk tyolxin―tz̈i ke t‑xnakˈatz Jesús.
Nueva Biblia de las Américas™ NBLA™ Copyright © 2005 por The Lockman Foundation
Copyright © 2000 by Wycliffe Bible Translators International
